Una ciutat que, malgrat ser visitada per milions de persones anualment, aconsegueix semblar autèntica, lluny de la caricatura en que s’han convertit les zones turístiques de moltes ciutats. Ara mateix pense en Barcelona, una ciutat que rep un allau de visitants que es poden endur la imatge de que és propi d’ella el barret mexicà, la ballarina andalusa, el bou de plàstic i el drac del parc Güell. Amsterdam és una barreja de modernitat, tolerància, esperit emprenedor i a la vegada auster. Em va sorprendre vore, venint de València, com alçaven les llambordes d’un carrer per a fer una reparació, com les deixaven a la vorera per tal de, un cop arreglada la claveguera, tornar a posar les mateixes llambordes al seu lloc. Impensable en la meua ciutat. Per a començar per l’ús massiu del ciment en l’obra pública, continuant per la cultura malbaratadora del fer, desfer i tornar fer que ací patim.

És la historia d’una frustració. Varem anar a collir rovellons i no en vam trobar. Almenys vaig aconseguir algunes fotos. Aquesta és la que més m’agrada. Es poden comptar fins a 10 espècies de líquens diferents en la soca d’un pi.